Activitat nº40: Els paràmetres de la teoria hilemòrfica d'Aristòtil

Aquest text a'Aristòtil, pertany al llibre VII de la Metafísica,on el tema principal és l’ésser com a substància. Aristòtil, diu que l'ésser es el centre de l'univers, i tot gira al seu voltant, i els fets que envolten a l'ésser, s'anomenen accidents, per tant els fets no poden existir, sinó existeix l'ésser. Desprès parla de la matèria i la forma. La matèria és allò del que esta fet quelcom i la forma és allò que comporta que quelcom sigui el que és (l’essència). Per entendre tot això millor, Aristòtil fica un exemple:
Una estàtua de bronze, sent la matèria el bronze i la forma l’aparença que presenta no pot ésser sense els dos compostos i així la figura en si mateixa és el compost dels dos.

Activitat nº39: La temprança en la societat

Aquest text pertany al llibre IV de la República de Plató, el qual tracta sobre la temprança. Anteriorment, Plató diu que hi han diverses virtuts: la temprança, el valor i la saviesa. La temprança, es una virtut mès general, es troba en el ciutadà, però pot ser compartida no nomès per aquest, perquè afecta a tota persona.La temprança pertany a la part irascible de l’ànima i el valor i la saviesa pertanyen a la part racional, d’aquí la divisió feta per Plató.

Activitat nº38: Les parts de l'ànima i la seva relació amb l'estat

Aquest text de Plató, pertany al llibre de la República, i el diàleg que únicament parla Sòcrates, i parla sobre un dels principis de les persones: l’ànima, sobre les seves parts, i la relació d'aquestes amb determinades virtuts. Plató defensa la idea que l’ànima es troba dividida en tres parts: la part racional, la part irascible i la part concupiscible, i cadascuna d’aquestes està correlacionada amb una virtut. Podem dividir el text en tres parts:

- 1ª part: Plató, mitjançant el seu mestre Sòcrates, fa referència principalment a la virtut de la justícia, en la qual diu que únicament les persones seran justes quan cadascuna de les parts de l’ànima, complexin la seva tasca.

-2ª part: Plató, introdueix la practica de la seva teoria de la política, en la que cada classe social, te la seva virtud.

-3ª part: En la últim dialeg de Sòcrates, el filòsof es refereix a les dues parts que hem dit avanç com les més properes al coneixement, a la veritat i a les idees. També com la part concupiscible, representada per la major part de la població, persones ignorants que es mouen principalment per l'egoisme i avarícia.

Activitat nº37: El coneixament racional

Aquest text de Plató, pertany al seu llibre anomenat Cràtil, l’obra en qüestió parla sobre el coneixement en si mateix.
Segons Plató és impossible coneixer les coses perquè tot esta en un continu canvi,per tant el coneixement sobre aquestes coses, materials o el que sigui estarà variant també contínuament i per tant no podrà existir .Per tant, en el món sensible podem arribar al coneixement ni captar la bellesa i l’essència de les coses i les seves qualitats en si mateixes pel fet que tot això esmentat es troba realment al món intel•ligible.
Podem relacionar la teoria de Plató amb la d’ Heràclit que també defensava que tot canvia i res és etern. I també la podem relacionar amb la teoria de Parmènides que defensava una posició totalment contrària, que l’ésser és el tot i que aquest és etern, per tant que res canvia.

Activitat nº36: La ciència i la Opinió

Aquest text de Plató pertany al llibre V de l’obra titulada República, i que parla dels dos graus del coneixement sobre els quals es fonamenta la seva teoria d’aquest.
El primer es centra en les coses particulars, els objectes sensibles, per això no podrà tenir un coneixement fiable ja que manca d’objectivitat i validesa universal, i el segon es basa en les idees i resultarà la solidesa i la base del coneixement. Plató, fa una serie de preguntes i respostes per que l'alumne arribi a la ignorància

Activitat nº35: El Demiürg com a causa ordenadora del món

Aquest text de Plató pertany a la seva obra Timeu i parla sobre el Demiürg (artesà) , que és l’element que Plató utilitza per explicar el principi d’ordre que conté la causa o causes del món.
Plató diu que tot el que neix ho fa per un motiu, i que aquest es impulsat per una causa que dona lloc a l’existència de quelcom. Plató vol dir que la causa del naixement d’alguna cosa és el resultat de la seva idea al món intel•ligible, per tant, les coses parteixen de les idees. El Demürg es l'encarregat de ordenar la matèria per transformar-la en el mon sensible, a partir de les idees.

Activitat nº34: El mite de la caberna

El text de Plató pertany a la seva obra República, que es troben dins de llibre VII. El text consta d'un diàleg entre Sòcrates(protagonista) i Glaucó, el qual parla sobre el mite de la caverna, i el significat d'aquest amb la dualitat de mons: el sensible (coses) i l’intel•ligible (idees).
El mite de la caverna ens explica aquesta diferència entre els dos mons de forma simple. Diu que hi ha una cova on un grup de persones, veu passar un seguit d'ombres les quals ells creuen que allò existeix, llavors per a ells allò es el seu concepte de realitat. Però si aquestes persones dubtessin d'allò que veuen, serien capaces de sortir de la cova i veure la realitat tant com es.

DILEMA 1:

-És correcte mentir per protegir a algú ? En el cas que sigui per protegir a algú sí, però en aquet cas no.
Què és abans: protegir un fill perquè no pateixi o que un fill no cometi una injustícia encara que pateixi ? Depèn de la situació si que protegeixes primer al teu fill, però en aquest cas es millor que el fill no cometi la injustícia.



-El fi “aprovar” justifica tots els mitjans ? No, ja que en aquesta situació estaries fent trampes per obtindre l'èxit, es a dir, per aprobar.


-La intenció de la mare d’en Lluís és bona ? Sí, ja que ella com a mare l'únic que vol es que el seu fill sigui feliç ella.

-Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d’allò que fem siguin perjudicials? I a la inversa ? Sí, nosaltres podem fer diverses acción que a nosaltres ens semblin correctes, però això no vol dir que aquesta acció sigui la correcta.

-Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d’en Lluís adquirir aquest costum ? En Lluís acabarà sent una persona concentida i que quan sigui l'hora de que ell sol s'hagi d'enfrontar a una situacó no sabra ja que tota la vida la seva mare li a donat tot mastegat.

-Quines conseqüències pot tenir per a en Lluís que la seva mare el protegeixi sempre ? En Lluís no se sabra defensar ell sol a les diferents situacions que se li presentaran durant la vida.

-És comparable la conducta d’en Lluís a “copiar en els exàmens” ? Què és millor aprovar amb trampes o suspendre amb trampes ? Si que es comparable ja que ens els dos casos esta fent trampes igual. Jo crec que cap de les dos coses esta bé perquè ens els dos casos has fet trampes però posats a escullir crec que es millor aprovar amb trampes.

DILEMA 2:


-L’Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat ? Per què ? No hauria de canviar de feina ja que si ell deixa aquella feina, una altre persona la ocupara i per tant igualment es seguirien talant arbres.

-Tenim obligacions amb les generacions futures ? Sí, el que hauríem de fer ara es procurar que les seguents generacions es trobesin el món tal i com ens l'hem trobat nosaltres o inclús una mica millor.

-Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència ? Per què ? No ja que cadascú té els seus propis recursos per sobreviure.


-Com es pot resoldre el conflicte entre els drets dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els “pulmons” de la terra ? Apliacnt un equilibri.

-De qui són responsabilitat els problemes mediambientals ? Dels governs ? Dels individus ? Per què ? Jo crec que es de tots ja que tothom aprofitem els recursos per sobreviure.

-Què hi diria un utilitarista ? Que en l’Alfons hauria de deixar la feina, ja que des de la seva postura s’ha d’intentar proporcionar la màxima felicitat per al major nombre de persones.

Activitat 26

Biogràfia



Luci Anneu Sèneca, usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (4 aC - 65) fou un filòsof romà, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina. Nascut a Còrdova, Sèneca fou el segon fill d'Hèlvia i Marc (Luci) Anneu Sèneca, un ric retòric conegut com a Sèneca el vell. El seu germà gran, Luci Juni Gal·lió, fou procònsol a l'Acaia (on segons antics documents cristians es va trobar amb l'apòstol Pau cap al 52). Sèneca fou l'oncle del poeta Lucà, a través del seu germà petit, Marc Anneu Mela. La tradició diu que va ser un nen malaltís, i que estudià a Roma. Aprengué retòrica, i fou iniciat en la filosofia estoica per Àtal i Sotió. Degut a la seva malaltia s'estigué a Egipte des del 25 al 31 per ser curat. En tornar, s'establí amb èxit com advocat. Cap a l'any 37 per poc morí, degut a problemes amb l'emperador Calígula, que només li perdonà la vida perquè pensava que la seva mala salut acabaria amb ell. L'any 41, Valèria Messal·lina, esposa de Claudi
, convencé el seu marit de desterrar Sèneca a Còrsega acusat d'adulteri amb Júlia Livil·la. Passà aquest exili ocupat en la l'estudi de la natura i la filosofia, i escrigué les Consolacions. L'any 49, la nova dona de Claudi, Agripina, el cridà a Roma per educar el seu fill, Luci Domici Aenobarb, que esdevindria l'emperador Neró. Després de l'assassinat de Claudi el 54, l'emperadriu assegurà el tron pel seu fill Neró, en comptes del seu fillastre Britànic. Els seus primers cinc anys, el quinquennium Neronis, Neró governà sàviament sota la influència de Sèneca i del prefecte pretorià, Sext Afrani Burre. Però aquests aviat perderen la influència, i el seu regnat esdevingué tirànic. Amb la mort del prefecte l'any 62, Sèneca es retirà, per poder dedicar-se a estudiar i escriure. El 65 fou acusat d'implicar-se en un complot per matar l'emperador, la Conspiració de Pisó. Sense cap judici, Neró li ordenà de suïcidar-se. Tàcit ens narra la seva mort. A la seva dona, Pompeia Paulina, que intentà també matar-se, li fou ordenat per Neró de viure.

Activitat 25

Aquest text pertany a un extracte del llibre “Manual” o “Enquiridió” del filòsof grec Epictet.
L'autor parla sobre les dos tipues de coses que ens podem trobar durant la nostra vida. Unes son les que dominem i podem prendre decisions sobre elles i les altres són les que ens són impossibles de dominar, es a dir que no estan sota la nostra voluntat.

Epictet diu que no ens hem de deixar portar per aquestes coses que no estan sota la nostra voluntat, aquestes coses ens acabaran enganyant i l'únic que ens portaran seran sentiments negatius que tan ens afectaran a nosaltres com als que ens envolten.

I per últim Epictet diu que es bo que ens deixem portar per les coses que estiguin dins a nostra voluntat, perque d'aquesta manera ens sentirem en pau i be amb nosaltres mateixos. Perque farem el que a cadascú li agrada i per tant ens senterem feliços.

Biografía

Epictet fou un filòsof grec. Va néixer l'any 55 a Hieràpolis de Frígia. Va arribar, encara nen, a Roma com esclau.

Fou exiliat per l'emperador Dominicà amb la resta de filòsofs que residien a Roma. Va establir-se a Nicòpolis, al nord-est de Grècia, on va fundar la seva escola. En ella es van formar nombrosos patricis romans, com Flavi Arrià, respectat historiador sota Adrià, que va conservar el text de les ensenyances del seu mestre. La fama d'Epictet va ser gran i segons orígens, va tenir en vida més respecte del que

havia gaudit Plató.

Epictet es va dedicar plenament a l'ensenyament i de la mateixa manera que Sòcrates, no va escriure res. El seu pensament estava basat en les obres dels antics estoics. Sabem que es va aplicar a les tres branques de la filosofia en la tradició de l'Stoa: lògica, física i ètica. Els textos que es conserven són gairebé tots d'ètica.

Aristòtil

Va ser un filòsof grec. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. El seu pensament en lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu fins ben entrat el segle XVI.

Aristòtil va dominar el coneixement de la seva època, des de la filosofia a la biologia, des de les matemàtiques fins a la psicologia. No només va estudiar gairebé tots els àmbits del coneixement existents en el seu temps, sinó que a més va fer contribucions significatives en la majoria d'ells. Dins l'àmbit de la ciència, Aristòtil va estudiar anatomia, astronomia, economia, embriologia, geografia, geologia, meteorologia, física i zoologia. Dins la filosofia, va escriure sobre estètica, ètica, govern, metafísica, política, psicologia, retòrica i teologia. També va estudiar sobre l'educació de les persones, els costums estrangeres, la literatura i la poesia.
Les seves obres, constitueixen una enciclopèdia virtual dels coneixements grecs.
S'ha suggerit que Aristòtil va ser probablement l'última persona que sabia tot el que podia ser conegut en el seu temps.
Aristòtil afirmava que l'única realitat és el món que tenim al davant. No hi ha dos mons, com defensava Plató –el món de les idees i el món de les coses–, sinó un de sol, el món real, físic, dels éssers, i la seva constant transformació. Amb ell la filosofia abasta tots els camps del saber.

El seu pensament ha influït més que el de qualsevol altre autor en tota la història de la filosofia. Cal destacar el paper dels àrabs en la seva reintroducció a Europa.




Epicur

Va ser un filòsof grec. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. El seu pensament en lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu fins ben entrat el segle XVI.

Una altra de les aportacions de l'ètica grega és l'hedonisme d'Epicur.
Aquesta teoria defensa que el fi últim de l'ésser humà és aconseguir la felicitat entesa com plaer. (plaure és hedoné en grec, d'aquí el terme hedonisme per referir-se a aquesta ètica).

Per a Epicur, el comportament de l'ésser humà s'explica en la recerca del plaer i l'evitació del dolor. No obstant això, Epicur no es refereix només a plaers i dolors corporals, sinó també espirituals.

El màxim de plaer per a Epicur es troba en:-La tranquil·litat d'esperit, una vegada satisfetes totes les necessitats.

-L'absència de preocupacions i de sofriments. Es tracta d'aconseguir que la malaltia, la destinació o la mort ja no ens preocupin.

Definicions 2

-Monisme materialista: teories que expliquen el psiquisme humà com una conseqüència del cervell tan desenvolupat que tenim els éssers humans.
-Fisicalisme: afirma que les activitats mentals són simples processos fisicoquímics o neurofisiològics.
-Materialisme emergentista: considera que el que és mental emergeix evolutivament del que és físic, i considera que només hi ha una substància, la matèria, amb moltes i diferents propietats fruit d’una evolució.
-Dualisme platònic: afirma que l’ésser humà està compost de cos i ànima, però que aquesta unió és un simple accident. L’ànima és immortal i immaterial, mentre que el cos és mortal i material.
-Hilemorfisme: afirma que la matèria no pot existir sense una forma determinada, el cos és la base material i l’ànima és la forma substancial de l’ésser humà.
-Dualisme interaccionista: manté que ment i cervell són dues realitats diferents, que hi ha fets que per ser explicats reclamen una ment autoconscient, i que la interacció entre el que és físic i el que és mental passa a l’escorça cerebral.
-Interaccionisme emergentista: dóna suport al monisme però també a la vegada al dualisme i s’allunya del materialisme.
-Raó teòrica: s’ocupa d’allò que no pot ser d’altra manera, és a dir aquells objectes o esdeveniments que ho són necessàriament.
-Raciovitalisme: afirma que la raó vital no és un tipus de raó comparable a les altres, sinó que és la vida com a raó. La raó és un element constitutiu de la vida, de manera que no es pot entendre la vida sense raó.
-Raó instrumental: utilització del coneixement teòric i la raó com a instrument per fabricar artefactes amb els quals dominar la naturalesa.
-Acció comunicativa: Acció orientada a la comunicació o l’entesa.
-Persona (Boeci): substància individual, és a dir que subsisteix per si mateix, de naturalesa racional, està dotat d’autoconsciència, voluntat i sociabilitat.
-Personalisme: corrent filosòfic el nucli del qual consisteix a considerar l’ésser humà com a persona, com a realitat individual i comunitària a la vegada.
-Dignitat: característica pròpia dels éssers humans, ja que som lliures i això en dóna autonomia, és a dir la capacitat de crear, amb el món de lleis naturals, un món moral.
-Existència encarnada: dir que les persones existeixen significar que estan dotades d’una interioritat que els permet sortir de si mateixes i obrir-se a les altres coses.

Més enllà del dualisme i del monisme

Personalment comparteixo el pensament dels defensors d'aquesta teoria (Karl Popper), que mira de superar les teories anteriors. Afirma l'existència d'actes mentals i la seva peculiaritat essencial i alhora afirma que la ment és un producte evolutiu emergent del cervell, perquè tot el que es real no ha de ser necessariament material. Karl Popper argumenta que hi ha tres mons: El món 1 (format per cossos físics observables), el món 2 (compost pels estats mentals) i per últim el món 3 (conjunt de productes de la ment humana).

Definicons

Animal cultural: l’ésser humà és un animal peculiar, amb una naturalesa biològica que s’obre a l’odre cultural; al llenguatge, la tècnica, la moral, el dret, l’economia, l’art, la ciència, religió, etc.
Individualisme possessiu: Cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.
Individualisme altruista: És necessari trobar l’equilibri entre un individualisme insolidari, que no respon a la realitat humana, i un col·lectivisme que anul·li la individualitat, perquè tampoc respon al que som.
Contractualisme: La societat és fruit d’un acord o contracte entre els éssers humans per evitar la lluita dels uns contra els altres.
Sociabilitat natural: L’ésser humà és un animal polític que necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d’acord amb les capacitats pròpies.
Antropologia cultural: Estudi de l’ésser humà des del punt de vista cultural.
Cultura: Conjunt d’artefactes, valors, actituds, coneixements, etc. (que un determinat grup accepta com a propis).
Subcultura: Grup de persones amb un conjunt distintiu de comportaments, idees, creences, que les diferència de la cultura dominant de la que formen part.
Contracultura: Moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societats alternatives.
Nous moviments socials: Intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans com ara sortides del nucli familiar, reunions, activitats, xerrades, etc.També rebutgen el materialisme social.
Civilització (Samuel Huntington): Progrés de la humanitat fins a un estat superior al qual es desitja i s’espera confiadament arribar.
Etnocentrisme: Analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.
Racisme: Afirmació de l’existència de races superiors i races inferiors.
Aporofòbia: Sentiment d’exclusió i d’odi al pobre, al desemparat, al que no té un bona vida i no disposa de recursos.
Multiculturalisme: Existència de diverses cultures en un mateix territori.
Interculturalisme: Parteix del respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural perquè propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.
Civilització mundial: Societat fomentada pels mínims morals.
Relativisme cultural: Proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diverses expressions culturals.
Universalisme: Descobreix uns valors compartits entre les diverses cultures, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals.

Activitat 7 pàgina 132

Aquest article titulat L’aporafòbia escrit per Adela Cortina va ser publicar al diari ABC Cultural .

L’autora creu que el problema de la societat (envers el racisme, el xovinisme...) no es troba en aquests sinó en l’aporofòbia.
Si analitzem la paraula aporafòbia sabrem el seu significat per “aporo” (pobre) i fòbia (por) por al pobre.
Defensa el fet de que la societat no rebutja les altres ètnies o races, ni al estranger, sinó que no accepta al pobre. Ho podem exemplificar-ho amb una persona que migra a un altre país. Si aquesta té capital suficient serà perfectament acceptada (deixant de banda els prejudicis) pel fet de que aportarà un benefici a la societat i no será un problema.
En canvi si aquesta mateixa té dificultats econòmiques, començaran els problemes de discriminació ja que suposa un problema i una mala imatge.
Penso que té tota la raó ja que vivim en una societat capitalista que només té en compte els diners i el materialisme. Ho podem relacionar amb la teoria de Hobbes veient com realment les persones son egoistes per naturalesa i nomes busquen satisfer els seus interessos, per tant té moltes relacions per conveniències i no desinteressades. Hauríem de mirar en el nostra interior i trobar una mica d’humanitat per comprendre a tothom, ajudar-nos i crear un món millor sense discriminacions ni racials ni capitalistes.

Activitat pàgina 133

Imagina que treballes en una empresa que es dedica a fer estudis sociològics i anàlisis de població, i que t'han demanat que classifiquis els grups següents, indicant si corresponen a una subcultura, una contracultura o cap de les dues:

-Grup d'immigrants que viuen en un centre d'acollida. Cap de les dues
-Grup de skin heads. Contracultura
-Comunitat jueva del Segrià. Subcultura
-Grup d'acció ecologista. Contracultura
-Poblat gitano als afores d'una ciutat. Subcultura
-Casa regional d'Aragó a Tarragona. Cap de les dues
-Grups de Boixos Nois, de Yomus, d'Ultrasur... Contracultura
-Associació filatèica de Taradell. Cap de les dues

Activitat de la pàgina 133

3. Analitza el contingut de les afirmacions següents (el problema que plantegen i les actituds que expressen) i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.

· Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva. Relativisme cultural (separació entre cultures)
· Els immigrants que viuen al nostre país han d'acceptar totes les nostres formes de vida. Etnocentrisme
·És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu. Relativisme cultural (separació: es toleren, però sense interès a mantenir contacte)
· Com han de tenir feina els immigrants si no tenim nosaltres! Etnocentrisme (Racisme)
· És impossible entendre's amb els paios! Etnocentrisme
· Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres? Relativisme cultural(diàleg)