Activitat nº40: Els paràmetres de la teoria hilemòrfica d'Aristòtil

Aquest text a'Aristòtil, pertany al llibre VII de la Metafísica,on el tema principal és l’ésser com a substància. Aristòtil, diu que l'ésser es el centre de l'univers, i tot gira al seu voltant, i els fets que envolten a l'ésser, s'anomenen accidents, per tant els fets no poden existir, sinó existeix l'ésser. Desprès parla de la matèria i la forma. La matèria és allò del que esta fet quelcom i la forma és allò que comporta que quelcom sigui el que és (l’essència). Per entendre tot això millor, Aristòtil fica un exemple:
Una estàtua de bronze, sent la matèria el bronze i la forma l’aparença que presenta no pot ésser sense els dos compostos i així la figura en si mateixa és el compost dels dos.

Activitat nº39: La temprança en la societat

Aquest text pertany al llibre IV de la República de Plató, el qual tracta sobre la temprança. Anteriorment, Plató diu que hi han diverses virtuts: la temprança, el valor i la saviesa. La temprança, es una virtut mès general, es troba en el ciutadà, però pot ser compartida no nomès per aquest, perquè afecta a tota persona.La temprança pertany a la part irascible de l’ànima i el valor i la saviesa pertanyen a la part racional, d’aquí la divisió feta per Plató.

Activitat nº38: Les parts de l'ànima i la seva relació amb l'estat

Aquest text de Plató, pertany al llibre de la República, i el diàleg que únicament parla Sòcrates, i parla sobre un dels principis de les persones: l’ànima, sobre les seves parts, i la relació d'aquestes amb determinades virtuts. Plató defensa la idea que l’ànima es troba dividida en tres parts: la part racional, la part irascible i la part concupiscible, i cadascuna d’aquestes està correlacionada amb una virtut. Podem dividir el text en tres parts:

- 1ª part: Plató, mitjançant el seu mestre Sòcrates, fa referència principalment a la virtut de la justícia, en la qual diu que únicament les persones seran justes quan cadascuna de les parts de l’ànima, complexin la seva tasca.

-2ª part: Plató, introdueix la practica de la seva teoria de la política, en la que cada classe social, te la seva virtud.

-3ª part: En la últim dialeg de Sòcrates, el filòsof es refereix a les dues parts que hem dit avanç com les més properes al coneixement, a la veritat i a les idees. També com la part concupiscible, representada per la major part de la població, persones ignorants que es mouen principalment per l'egoisme i avarícia.

Activitat nº37: El coneixament racional

Aquest text de Plató, pertany al seu llibre anomenat Cràtil, l’obra en qüestió parla sobre el coneixement en si mateix.
Segons Plató és impossible coneixer les coses perquè tot esta en un continu canvi,per tant el coneixement sobre aquestes coses, materials o el que sigui estarà variant també contínuament i per tant no podrà existir .Per tant, en el món sensible podem arribar al coneixement ni captar la bellesa i l’essència de les coses i les seves qualitats en si mateixes pel fet que tot això esmentat es troba realment al món intel•ligible.
Podem relacionar la teoria de Plató amb la d’ Heràclit que també defensava que tot canvia i res és etern. I també la podem relacionar amb la teoria de Parmènides que defensava una posició totalment contrària, que l’ésser és el tot i que aquest és etern, per tant que res canvia.

Activitat nº36: La ciència i la Opinió

Aquest text de Plató pertany al llibre V de l’obra titulada República, i que parla dels dos graus del coneixement sobre els quals es fonamenta la seva teoria d’aquest.
El primer es centra en les coses particulars, els objectes sensibles, per això no podrà tenir un coneixement fiable ja que manca d’objectivitat i validesa universal, i el segon es basa en les idees i resultarà la solidesa i la base del coneixement. Plató, fa una serie de preguntes i respostes per que l'alumne arribi a la ignorància

Activitat nº35: El Demiürg com a causa ordenadora del món

Aquest text de Plató pertany a la seva obra Timeu i parla sobre el Demiürg (artesà) , que és l’element que Plató utilitza per explicar el principi d’ordre que conté la causa o causes del món.
Plató diu que tot el que neix ho fa per un motiu, i que aquest es impulsat per una causa que dona lloc a l’existència de quelcom. Plató vol dir que la causa del naixement d’alguna cosa és el resultat de la seva idea al món intel•ligible, per tant, les coses parteixen de les idees. El Demürg es l'encarregat de ordenar la matèria per transformar-la en el mon sensible, a partir de les idees.

Activitat nº34: El mite de la caberna

El text de Plató pertany a la seva obra República, que es troben dins de llibre VII. El text consta d'un diàleg entre Sòcrates(protagonista) i Glaucó, el qual parla sobre el mite de la caverna, i el significat d'aquest amb la dualitat de mons: el sensible (coses) i l’intel•ligible (idees).
El mite de la caverna ens explica aquesta diferència entre els dos mons de forma simple. Diu que hi ha una cova on un grup de persones, veu passar un seguit d'ombres les quals ells creuen que allò existeix, llavors per a ells allò es el seu concepte de realitat. Però si aquestes persones dubtessin d'allò que veuen, serien capaces de sortir de la cova i veure la realitat tant com es.