Definicions 2

-Monisme materialista: teories que expliquen el psiquisme humà com una conseqüència del cervell tan desenvolupat que tenim els éssers humans.
-Fisicalisme: afirma que les activitats mentals són simples processos fisicoquímics o neurofisiològics.
-Materialisme emergentista: considera que el que és mental emergeix evolutivament del que és físic, i considera que només hi ha una substància, la matèria, amb moltes i diferents propietats fruit d’una evolució.
-Dualisme platònic: afirma que l’ésser humà està compost de cos i ànima, però que aquesta unió és un simple accident. L’ànima és immortal i immaterial, mentre que el cos és mortal i material.
-Hilemorfisme: afirma que la matèria no pot existir sense una forma determinada, el cos és la base material i l’ànima és la forma substancial de l’ésser humà.
-Dualisme interaccionista: manté que ment i cervell són dues realitats diferents, que hi ha fets que per ser explicats reclamen una ment autoconscient, i que la interacció entre el que és físic i el que és mental passa a l’escorça cerebral.
-Interaccionisme emergentista: dóna suport al monisme però també a la vegada al dualisme i s’allunya del materialisme.
-Raó teòrica: s’ocupa d’allò que no pot ser d’altra manera, és a dir aquells objectes o esdeveniments que ho són necessàriament.
-Raciovitalisme: afirma que la raó vital no és un tipus de raó comparable a les altres, sinó que és la vida com a raó. La raó és un element constitutiu de la vida, de manera que no es pot entendre la vida sense raó.
-Raó instrumental: utilització del coneixement teòric i la raó com a instrument per fabricar artefactes amb els quals dominar la naturalesa.
-Acció comunicativa: Acció orientada a la comunicació o l’entesa.
-Persona (Boeci): substància individual, és a dir que subsisteix per si mateix, de naturalesa racional, està dotat d’autoconsciència, voluntat i sociabilitat.
-Personalisme: corrent filosòfic el nucli del qual consisteix a considerar l’ésser humà com a persona, com a realitat individual i comunitària a la vegada.
-Dignitat: característica pròpia dels éssers humans, ja que som lliures i això en dóna autonomia, és a dir la capacitat de crear, amb el món de lleis naturals, un món moral.
-Existència encarnada: dir que les persones existeixen significar que estan dotades d’una interioritat que els permet sortir de si mateixes i obrir-se a les altres coses.

Més enllà del dualisme i del monisme

Personalment comparteixo el pensament dels defensors d'aquesta teoria (Karl Popper), que mira de superar les teories anteriors. Afirma l'existència d'actes mentals i la seva peculiaritat essencial i alhora afirma que la ment és un producte evolutiu emergent del cervell, perquè tot el que es real no ha de ser necessariament material. Karl Popper argumenta que hi ha tres mons: El món 1 (format per cossos físics observables), el món 2 (compost pels estats mentals) i per últim el món 3 (conjunt de productes de la ment humana).

Definicons

Animal cultural: l’ésser humà és un animal peculiar, amb una naturalesa biològica que s’obre a l’odre cultural; al llenguatge, la tècnica, la moral, el dret, l’economia, l’art, la ciència, religió, etc.
Individualisme possessiu: Cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.
Individualisme altruista: És necessari trobar l’equilibri entre un individualisme insolidari, que no respon a la realitat humana, i un col·lectivisme que anul·li la individualitat, perquè tampoc respon al que som.
Contractualisme: La societat és fruit d’un acord o contracte entre els éssers humans per evitar la lluita dels uns contra els altres.
Sociabilitat natural: L’ésser humà és un animal polític que necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d’acord amb les capacitats pròpies.
Antropologia cultural: Estudi de l’ésser humà des del punt de vista cultural.
Cultura: Conjunt d’artefactes, valors, actituds, coneixements, etc. (que un determinat grup accepta com a propis).
Subcultura: Grup de persones amb un conjunt distintiu de comportaments, idees, creences, que les diferència de la cultura dominant de la que formen part.
Contracultura: Moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societats alternatives.
Nous moviments socials: Intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans com ara sortides del nucli familiar, reunions, activitats, xerrades, etc.També rebutgen el materialisme social.
Civilització (Samuel Huntington): Progrés de la humanitat fins a un estat superior al qual es desitja i s’espera confiadament arribar.
Etnocentrisme: Analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.
Racisme: Afirmació de l’existència de races superiors i races inferiors.
Aporofòbia: Sentiment d’exclusió i d’odi al pobre, al desemparat, al que no té un bona vida i no disposa de recursos.
Multiculturalisme: Existència de diverses cultures en un mateix territori.
Interculturalisme: Parteix del respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural perquè propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.
Civilització mundial: Societat fomentada pels mínims morals.
Relativisme cultural: Proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diverses expressions culturals.
Universalisme: Descobreix uns valors compartits entre les diverses cultures, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals.

Activitat 7 pàgina 132

Aquest article titulat L’aporafòbia escrit per Adela Cortina va ser publicar al diari ABC Cultural .

L’autora creu que el problema de la societat (envers el racisme, el xovinisme...) no es troba en aquests sinó en l’aporofòbia.
Si analitzem la paraula aporafòbia sabrem el seu significat per “aporo” (pobre) i fòbia (por) por al pobre.
Defensa el fet de que la societat no rebutja les altres ètnies o races, ni al estranger, sinó que no accepta al pobre. Ho podem exemplificar-ho amb una persona que migra a un altre país. Si aquesta té capital suficient serà perfectament acceptada (deixant de banda els prejudicis) pel fet de que aportarà un benefici a la societat i no será un problema.
En canvi si aquesta mateixa té dificultats econòmiques, començaran els problemes de discriminació ja que suposa un problema i una mala imatge.
Penso que té tota la raó ja que vivim en una societat capitalista que només té en compte els diners i el materialisme. Ho podem relacionar amb la teoria de Hobbes veient com realment les persones son egoistes per naturalesa i nomes busquen satisfer els seus interessos, per tant té moltes relacions per conveniències i no desinteressades. Hauríem de mirar en el nostra interior i trobar una mica d’humanitat per comprendre a tothom, ajudar-nos i crear un món millor sense discriminacions ni racials ni capitalistes.

Activitat pàgina 133

Imagina que treballes en una empresa que es dedica a fer estudis sociològics i anàlisis de població, i que t'han demanat que classifiquis els grups següents, indicant si corresponen a una subcultura, una contracultura o cap de les dues:

-Grup d'immigrants que viuen en un centre d'acollida. Cap de les dues
-Grup de skin heads. Contracultura
-Comunitat jueva del Segrià. Subcultura
-Grup d'acció ecologista. Contracultura
-Poblat gitano als afores d'una ciutat. Subcultura
-Casa regional d'Aragó a Tarragona. Cap de les dues
-Grups de Boixos Nois, de Yomus, d'Ultrasur... Contracultura
-Associació filatèica de Taradell. Cap de les dues

Activitat de la pàgina 133

3. Analitza el contingut de les afirmacions següents (el problema que plantegen i les actituds que expressen) i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.

· Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva. Relativisme cultural (separació entre cultures)
· Els immigrants que viuen al nostre país han d'acceptar totes les nostres formes de vida. Etnocentrisme
·És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu. Relativisme cultural (separació: es toleren, però sense interès a mantenir contacte)
· Com han de tenir feina els immigrants si no tenim nosaltres! Etnocentrisme (Racisme)
· És impossible entendre's amb els paios! Etnocentrisme
· Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres? Relativisme cultural(diàleg)