Activitat nº58: La felicitat segons Mill

Avanç de tot hem de dir que aquest fragment pertany al filòsof John Stuart Mill (Londres, 20 de maig de 1806 — Avinyó, França, 8 de maig de 1873)que va ser un filòsof, polític i economista anglès representant de l'escola econòmica clàssica i teòric de l'utilitarisme, plantejament ètic proposat pel seu padrí Jeremy Bentham, que seria recollit i difós amb profusió per Stuart Mill.

L'utilitarisme de Mill es coneix com el "principi de la major felicitat". Sosté que un ha d'actuar sempre amb la finalitat de produir la major felicitat per al major nombre de persones, dins del raonable. La major contribució de Mill a l'utilitarisme és el seu argument per a la separació qualitativa dels plaers. Bentham tracta a totes les formes de felicitat com a iguals, mentre que Mill sosté que els plaers intel·lectuals i morals són superiors a les formes més físiques de plaure. Mill distingeix entre felicitat i satisfacció, afirmant que la primera té major valor que la segona, una creença enginyosament encapsulada en l'afirmació que «...és millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet; millor ser Sòcrates insatisfet que un neci satisfet. I si el boig o el porc, tenen una opinió diferent, és perquè només coneixen el seu propi costat de la qüestió.»

Activitat nº57: L'espai i el temps

Segons Kant,l'espai i el temps són les formes a priori de la Sensibilitat externa (o percepció de les coses físiques) i el temps la forma a priori de la Sensibilitat interna (o percepció de la pròpia vida psíquica). Aquestes representacions no tenen un origen empíric, és a dir no s'extreuen de l'experiència sensible, sinó que són la seva condició de possibilitat. Gràcies a aquestes formes de la Sensibilitat, el subjecte cognoscente estructura les sensacions projectant tot el conegut en la dimensió espai–temporal (les coses físiques en l'espai–temps i els fenòmens psíquics en la dimensió merament temporal). Les formes a priori de la Sensibilitat (el temps i l'espai) es denominen també intuïcions pures: "intuïcions" perquè permeten la intuïció empírica (són el marc en el qual s'han de donar aquesta intuïcions) i "pures" perquè no tenen un origen empíric.

Activitat nº56: Categories d'Aristòtil i Kant

ARISTÒTIL: Aristòtil divideix les expressions lingüístiques en expressions sense combinació (o sense enllaç) per exemple "home", "corre" o "triomfa" i amb combinació; per exemple "home corre" o "home triomfa". Les expressions sense enllaç, no afirmen ni neguen gens per si soles, sinó solament lligades a altres expressions. Així mateix les expressions sense enllaç (o sense combinació), són merament termes o categories. Aristòtil nomena 10: -Substància: com "l'home" o "el cavall" -Quantitat: com "dos o tres encalles" -Qualitat: com a "blanc" -Relació. com a "doble" o "major" -Lloc: com "en el liceu" o "en el comprat" -Temps: com "ahir" o "avui" -Posició: com "assegut" o "ficat al llit" -Possessió: com "armat" o "desarmat" -Acció: com a "curta" o "camina" -Passió: com "és tallat" o "és cremat" Un dels problemes que sorgeix en parlar de les categrorías és el de si aquestes han de ser interpretades gramaticalment, ja que són termes sense enllaç o a merament com les maneres en què es dóna l'ésser.Com en aquest tractat Aristòtil no sempre separa clarament les expressions lingüístiques dels seus respectius objectes, sembla que classifica alhora la realitat en els corresponents tipus d'objectes i de qualitats. Aquesta divisió és, segons la seva concepció, la més general i completa possible. I lloc que en últim terme no és clar si es tracta d'una classificació del llenguatge, de la realitat, o de tots dos, l'obra tematiza aspectes lògics, filosòfic-lingüístics, així com problemes de la classificació fonamental de tot l'existent. KANT: Kant va creure que fer un judici és categoritzar o conceptualitzar (en el judici "la taula de l'habitació és negra" conceptualitzem la realitat a la qual es refereix el subjecte –la taula– com sent o tenint determinades característiques –com sent negra–) i que, per tant, hi haurà tantes formes pures de categoritzar o conceptualitzar, com a formes pures de judicis. Atès que existeix una relació especial entre les categories i els judicis, va pensar Kant, podem esbrinar quants i quins són aquests conceptes purs utilitzant com a "fil conductor" la investigació dels tipus de judicis. La lògica del seu temps ja havia fet aquesta investigació i Kant va acudir a ella per establir la taula de categories. Les categories de Kant es divideixen en: - Les de quantitat - Les de qualitat - Les de relació - Les de modalitat

Activitat nº55: Tot coneixement parteix de l'experiència, però no tot ell procedeix d'ella

Aquest text pertany al filòsof alemany Immanuel Kant, nascut l'any 1724. El text, es un fragment de la seva obra titulada Crítica a la raó pura on exposa segons ell, els elements centrals de la seva teoria del coneixement. Juntament amb la Crítica de la raó pràctica és una de les obres clau del pensament kantià. Kant, diu que tots els coneixement parteixen dels sentits, i discuteix la possibilitat de l'existència de judicis sintètics a priori, judicis que agreguen nova informació (on el predicat «no està contingut» en el subjecte) i que són de caràcter universal i necessaris, anteriors a qualsevol experiència.

Kant més endavant diu que és necessària la presència dels objectes per despertar la nostra facultat de conèixer, perquè si no hi ha aquests no hi ha coneixement.

Activitat nº53: Resposta a la pregunta de la Il·lustració

Aquest text pertany al filòsof alemany Emmanuel Kant. El text s'anomena Resposta a la pregunta de la Il·lustració Començarem amb dues qüestions fonamentals que es tracten en aquest text: d'una banda, la necessitat d'una il·lustració religiosa, i per un altre, l'excel·lència del monarca il·lustrat que no només permet la llibertat en l'àmbit religiós sinó que també ho permet en matèria de legislació.

Però avanç de tot explicarem què es la il·lustració,és el moviment cultural que millor exposa el sentit de la filosofia i de l'època modernes. El seu origen en el temps es pot concretar entorn de la revolució anglesa de 1688, mentre que la seva finalització se situa a final del s. XVIII amb l'aparició de la revolució francesa. El objectiu de la il·lustració no és una altra que la d'alliberar a les persones de l'esclavitud dels mites, els prejudicis i del pensament irracional; així com de la falta d'autonomia en el pensament. Amb aquest alliberament pretenen els il·lustrats aconseguir el desenvolupament de l'individuo i el progrés de la societat. En aquest sentit és en el qual cal entendre la definició kantiana, que apareix en el text, de la il·lustració: sortida de l'home de la seva culpable minoria d'edat. La minoria d'edat no és més que la falta d'autonomia en el pensament, o en l'ús de la pròpia raó. Apareix aquí un dels conceptes del pensament il·lustrat. Kant parla de autoculpabilidad, ja que estem dotats per la naturalesa per a l'ús autònom de la raó, si no ho fem és per mandra o per covardia. Aquesta situació és aprofitada per alguns que intenten dirigir el nostre pensament i la nostra conducta, amb el que es dificulta aconseguir la il·lustració. Kant considera, la minoria d'edat en matèria religiosa com les més humillante i més perjudicial, a causa que la religió no il·lustrada és a dir les religions positives, exerceixen la seva poder eliminant de les persones allò que és més genuí el comportament responsable no guiat per la por. Les religions positives prescriuen una sèrie de ritus externs, en els quals l'individu no manifesta el seu intencional compromís religiós, sinó el mer compliment extern, moltes vegades guiat per la por i no pel compliment de l'haver de. Kant tambè considera, la falta d'interès per altres temes com les arts i les ciències en l'adreça del pensament, s'explica d'una banda per la falta de competència dels tutors en aquests temes i perquè no són temes amb els quals es manipula bé al subjecte com succeeix amb la religió que es funda en la por de l'individu.

Activitat nº52: La moral de Hume

Aquest fragment titulat Investigació sobre els principis de la moral, es del filòsof David Hume nascut a Escòcia l'any 1711. El fragment tracta com ja diu el títol sobre la moral. Hume diu que no és possible demostrar racionalment que una cosa és bona o dolenta, ja que les qüestions morals no corresponen a l'enteniment, perquè aquest només pot realitzar dues operacions: relacionar fets o idees. Si les qüestions morals es poguessin tractar com a relacions d'idees arribaríem a conclusions absurdes, com per exemple, qualificar el comportament de qualsevol ésser (racional o irracional) de bo o de dolent encara que tingui finalitats molt diferents. O sigui fins i tot un ordinador podria avaluar si estem fent coses bones o dolentes en funció d'X paràmetres. Si les tractéssim com a qüestions de fet, resulta que no existeix res que s'anomeni bo o dolent, perquè la qualitat de bo (o de dolent) no és quelcom pertanyent a les coses, sinó que nosaltres atribuïm aquestes qualitats segons el que sentim quan estem en contacte amb tals coses. Llavors la bondat o la maldat només la descobrim quan al nostre interior hi trobem un sentiment d'aprovació o de reprovació d'una acció, per tant, les qüestions morals no depenen de l'enteniment sinó del sentiment. John Stuart mill filòsof angles nascut l'any 1806 defensa una ètica utilitarista en la qual l'objecte de la virtut és la multiplicació de la felicitat, encara que les ocasions en les quals això es pugui fer per part d'una sola persona. La pràctica de la proposta de Mill és suficient quan algú atén a la seva pròpia utilitat i a l'interès o a la felicitat d'unes poques persones.

Activitat nº51: Anàlisis de la causalitat

Aquest fragment pertany a l'obra Tractat de la naturalesa humana de David Hume. El text comença fent referència a les qüestions de fet, que son el coneixement propi de la Física. Aquest coneixement és a posteriori i es basa en l'experiència sensible; permet descobrir noves parcel·les de la realitat. El problema d'aquest tipus de coneixement és que, per Hume, té molt poca validesa, es tracta només de creences basades en l'hàbit, en el costum, i en associacions causals, que, a força de repetir-se, prenem per necessàries. Les qüestions de fet tenen només una validesa probabilística. Kant va a proposar que la Física no és només una creença, perquè utilitza judicis a priori, com les relacions entre idees que, no obstant això, ens descriuen la realitat, són síntesi, com l'eren les qüestions de fet.

Més endavant, Hume intenta explicar com, si no hi ha impressions de connexió necessària, podem arribar a aquesta idea. Afirma que aquesta idea no es basa en impressions de sensació, sinó en una impressió de reflexió. Per tant, la idea de connexió necessària té el seu origen en el dinamisme associatiu de la imaginació, que seguint la Llei de Contigüitat associa dues impressions, cridant a la primera Causa i a la segona Efecte. El costum ens portarà a pensar que sempre que es doni la primera d'aquestes impressions es donarà també la segona.