Activitat nº53: Resposta a la pregunta de la Il·lustració

Aquest text pertany al filòsof alemany Emmanuel Kant. El text s'anomena Resposta a la pregunta de la Il·lustració Començarem amb dues qüestions fonamentals que es tracten en aquest text: d'una banda, la necessitat d'una il·lustració religiosa, i per un altre, l'excel·lència del monarca il·lustrat que no només permet la llibertat en l'àmbit religiós sinó que també ho permet en matèria de legislació.

Però avanç de tot explicarem què es la il·lustració,és el moviment cultural que millor exposa el sentit de la filosofia i de l'època modernes. El seu origen en el temps es pot concretar entorn de la revolució anglesa de 1688, mentre que la seva finalització se situa a final del s. XVIII amb l'aparició de la revolució francesa. El objectiu de la il·lustració no és una altra que la d'alliberar a les persones de l'esclavitud dels mites, els prejudicis i del pensament irracional; així com de la falta d'autonomia en el pensament. Amb aquest alliberament pretenen els il·lustrats aconseguir el desenvolupament de l'individuo i el progrés de la societat. En aquest sentit és en el qual cal entendre la definició kantiana, que apareix en el text, de la il·lustració: sortida de l'home de la seva culpable minoria d'edat. La minoria d'edat no és més que la falta d'autonomia en el pensament, o en l'ús de la pròpia raó. Apareix aquí un dels conceptes del pensament il·lustrat. Kant parla de autoculpabilidad, ja que estem dotats per la naturalesa per a l'ús autònom de la raó, si no ho fem és per mandra o per covardia. Aquesta situació és aprofitada per alguns que intenten dirigir el nostre pensament i la nostra conducta, amb el que es dificulta aconseguir la il·lustració. Kant considera, la minoria d'edat en matèria religiosa com les més humillante i més perjudicial, a causa que la religió no il·lustrada és a dir les religions positives, exerceixen la seva poder eliminant de les persones allò que és més genuí el comportament responsable no guiat per la por. Les religions positives prescriuen una sèrie de ritus externs, en els quals l'individu no manifesta el seu intencional compromís religiós, sinó el mer compliment extern, moltes vegades guiat per la por i no pel compliment de l'haver de. Kant tambè considera, la falta d'interès per altres temes com les arts i les ciències en l'adreça del pensament, s'explica d'una banda per la falta de competència dels tutors en aquests temes i perquè no són temes amb els quals es manipula bé al subjecte com succeeix amb la religió que es funda en la por de l'individu.