Segons Kant,l'espai i el temps són les formes a priori de la Sensibilitat externa (o percepció de les coses físiques) i el temps la forma a priori de la Sensibilitat interna (o percepció de la pròpia vida psíquica). Aquestes representacions no tenen un origen empíric, és a dir no s'extreuen de l'experiència sensible, sinó que són la seva condició de possibilitat. Gràcies a aquestes formes de la Sensibilitat, el subjecte cognoscente estructura les sensacions projectant tot el conegut en la dimensió espai–temporal (les coses físiques en l'espai–temps i els fenòmens psíquics en la dimensió merament temporal). Les formes a priori de la Sensibilitat (el temps i l'espai) es denominen també intuïcions pures: "intuïcions" perquè permeten la intuïció empírica (són el marc en el qual s'han de donar aquesta intuïcions) i "pures" perquè no tenen un origen empíric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada