Activitat nº51: Anàlisis de la causalitat

Aquest fragment pertany a l'obra Tractat de la naturalesa humana de David Hume. El text comença fent referència a les qüestions de fet, que son el coneixement propi de la Física. Aquest coneixement és a posteriori i es basa en l'experiència sensible; permet descobrir noves parcel·les de la realitat. El problema d'aquest tipus de coneixement és que, per Hume, té molt poca validesa, es tracta només de creences basades en l'hàbit, en el costum, i en associacions causals, que, a força de repetir-se, prenem per necessàries. Les qüestions de fet tenen només una validesa probabilística. Kant va a proposar que la Física no és només una creença, perquè utilitza judicis a priori, com les relacions entre idees que, no obstant això, ens descriuen la realitat, són síntesi, com l'eren les qüestions de fet.

Més endavant, Hume intenta explicar com, si no hi ha impressions de connexió necessària, podem arribar a aquesta idea. Afirma que aquesta idea no es basa en impressions de sensació, sinó en una impressió de reflexió. Per tant, la idea de connexió necessària té el seu origen en el dinamisme associatiu de la imaginació, que seguint la Llei de Contigüitat associa dues impressions, cridant a la primera Causa i a la segona Efecte. El costum ens portarà a pensar que sempre que es doni la primera d'aquestes impressions es donarà també la segona.