Activitat nº50: La identitat personal

Aquest text pertany al llibre Tractat de la naturalesa humana de David Hume, filòsof escocès del segle XVIII. Ell afirma que cal investigar la naturalesa de l'enteniment humà per determinar l'origen, les estructures, les lleis i els límits del coneixement. Hume esdevindrà un precursor de Kant en algunes de les seves conclusions. En aquest text Hume parla del anima de la qual diu que no es pot dubtar que la impressió de la reflexió existeix, així com també existeix la impressió de dolor, per tant, un posseeix una impressió dels accidents de la seva pròpia ànima. Però diferent seria afirmar que un pogués tenir impressió de l'ànima en si mateixa, perquè tan solament es tractaria d'expressions o estats passatgers, llabors l'ànima no seria més que un conjunt de pensaments, no és base de diversos estats com diu Descartes. Per Hume, solament és adequat parlar de percepcions que se succeeixen contínuament i que considerades com una totalitat, s'assimilen a la noció de "jo". A continuació, Hume nega la tesis de les idees innates dels racionalistes, ja que no es posseeixen per naturalesa, sinó per aprenentatge. Hume tambe parla de la noció de substància, la qual manca de fonament i negarà l'existència de substàncies físiques i de substàncies espirituals. Considera que només és acceptable la idea que tingui a la seva base una impressió i aplica aquest criteri a l'examen de les substàncies: les substàncies no són perceptibles. Per finalitzar, Hume conclou que no existeix el jo com a substància, com alguna cosa diferent de les impressions i idees i que sigui alguna cosa així com el subjecte permanent dels actes psíquics.

La consciència de la identitat que tenim de nosaltres mateixos no prové d'aquell suposat caràcter substancial del nostre jo sinó més aviat de la memòria de la successió de diferents impressions: confonem successió amb identitat. El jo no és una altra cosa que el conjunt d'impressions.