Activitat nº52: La moral de Hume

Aquest fragment titulat Investigació sobre els principis de la moral, es del filòsof David Hume nascut a Escòcia l'any 1711. El fragment tracta com ja diu el títol sobre la moral. Hume diu que no és possible demostrar racionalment que una cosa és bona o dolenta, ja que les qüestions morals no corresponen a l'enteniment, perquè aquest només pot realitzar dues operacions: relacionar fets o idees. Si les qüestions morals es poguessin tractar com a relacions d'idees arribaríem a conclusions absurdes, com per exemple, qualificar el comportament de qualsevol ésser (racional o irracional) de bo o de dolent encara que tingui finalitats molt diferents. O sigui fins i tot un ordinador podria avaluar si estem fent coses bones o dolentes en funció d'X paràmetres. Si les tractéssim com a qüestions de fet, resulta que no existeix res que s'anomeni bo o dolent, perquè la qualitat de bo (o de dolent) no és quelcom pertanyent a les coses, sinó que nosaltres atribuïm aquestes qualitats segons el que sentim quan estem en contacte amb tals coses. Llavors la bondat o la maldat només la descobrim quan al nostre interior hi trobem un sentiment d'aprovació o de reprovació d'una acció, per tant, les qüestions morals no depenen de l'enteniment sinó del sentiment. John Stuart mill filòsof angles nascut l'any 1806 defensa una ètica utilitarista en la qual l'objecte de la virtut és la multiplicació de la felicitat, encara que les ocasions en les quals això es pugui fer per part d'una sola persona. La pràctica de la proposta de Mill és suficient quan algú atén a la seva pròpia utilitat i a l'interès o a la felicitat d'unes poques persones.