Aquest fragment pertany a l’obra titulada Meditacions metafísiques, de René Descartes, i tracta sobre el caràcter d’indubtabilitat de l’existència del “jo”.
Descartes, tracta a través del seu dubte metòdic, tot el seu dubte: dels sentits, de la realitat i de les veritats matemàtiques; per tant de la única cosa de la que li queda dubtar és del fet que ell dubta. Llabors es planteja si tot allò que ell és, tot allò que pensa, que reflexiona, en definitiva tots els seus atributs, no han estat dipositats al seu cos per obra d’algú altre; en aquest cas Déu, un Déu creador que esdevé garantia de la veritat i es converteix en unitat. Però Descartes diu que tampoc és necessari que allò que ell és hagi estat creat per Déu. Per finalitzar, Descartes parla del geni maligne, evocant que hi ha un ésser que empra tota la seva força per enganyar-lo, confondre’l i que no se n’adoni de la veritat, la qual és representada per Déu, el creador sincer que mai ens enganyaria, essent aquest geni maligne enganyador una espècie de diable, i representant així l’antítesi entre el rei del cel i el rei del infern.Llabors si intenta enganyar a l'home, significa que l'home te capacitat de rao i escollir, podem arribar a la conclusió de la seva existència. Així altra vegada podem observar com indubtablement l’home ha d’existir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada