Aquest fragment es del llibre les Meditacions metafísiques del filòsof de René Descartes, i tracta sobre la impossibilitat de conèixer els cossos mitjançant la percepció sensible, s sigui que només es poden conèixer mitjançant una inspecció de l’esperit o enteniment.
La màxima preocupació de Descartes, era sortir d'aquest coneixement ( penso, per tal existeixo) immediat de la seva existència, per dirigir-se cap a la realitat exterior a ell. Llavors Descartes es pregunta com podem coneixer, i per poder respondre a això Descartes examina les diferents possibilitats de conèixer mitjançant l'exemple del tros de cera.
En primer lloc es refereix als sentits, dient que no podem confiar en el que ells ens mostren perquè les qualitats sensibles dels objectes (color, sabor, etc.) i que aquests sentits poden canvia. En segon lloc Descartes es refereix a la imaginació que ens permet conèixer la cera com a cos físic extens; però tot i així mai podríem imaginar tot el canvi que l'extensió (longitud, amplària, i profunditat) i la figura podrien tenir. D'aquesta manera conclou dient que no podem conèixer la cera pels sentits o imaginació sinó gràcies a l’enteniment que ens permet tenir la idea de la cera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada